La silvopastura prescrita és una eina essencial per a la correcta gestió dels boscos mediterranis. La pastura controlada del bestiar, realitzada sota unes condicions específiques (com l’estació de l’any, la durada i la intensitat), permet modelar la vegetació i el paisatge, contribuint de manera directa a la reducció del risc d’incendis forestals. Això vol dir que vosaltres, pastors i pastores, més enllà de la cura dels animals, teniu un paper clau tant en la gestió del risc d’incendis com en el manteniment del paisatge.
A continuació, us oferim una guia per ajudar a valorar si esteu seguint les pràctiques adequades per obtenir la certificació de silvopastura prescrita, o si cal adaptar el maneig per tal que aquesta sigui favorable en cas que sol·liciteu ajuts relacionats amb el pasturatge.
Avaluació del pasturatge
Per a poder aconseguir la certificació de silvopastura prescrita, un/a tècnic/a vindrà a avaluar les vostres pastures. En concret, analitzarà el grau de consum herbaci i arbustiu que ha fet el vostre ramat. A continuació us expliquem les diferents situacions en que us atorgaran la certificació o bé us indicaran que cal aplicar millores. També us oferim una eina per a calcular la càrrega ramadera.
Quin consum herbaci ha de fer el ramat?
El consum que fa el bestiar de l’estrat herbaci és rellevant per a obtenir la certificació. Hauria de correspondre a un 95% de la pastura disponible. En el següent esquema us donem més detall sobre com ha de ser aquest consum:
Quin consum arbustiu ha de fer el ramat?
Per poder aconseguir la certificació cal que el ramat hagi consumit almenys un 65% del rebrot verd dels matolls durant la temporada. Amb aquest nivell de consum es considera que ja s’ha fet una bona feina reduint la biomassa, trencant la continuïtat del combustible i ajudant a evitar que un possible incendi s’estengui amb facilitat. És important tenir-ho en compte a l’hora de valorar si el ramat ha pasturat prou i si la zona es pot considerar ben gestionada. A continuació us detallem més informació sobre els percentatges de consum:
Recomanacions
A continuació us donem una sèrie de recomanacions que poden afavorir l’obtenció de la certificació :
Combinar diferents espècies de bestiar (vaques, ovelles, cabres i/o èquids) ajuda a millorar l’aprofitament de la biomassa i a reduir el risc d’incendis. En zones forestals i de matollar us recomanem que almenys el 20% del ramat siguin cabres, mentre que en zones herbàcies son preferibles els ramats de vaques i ovelles.
És important ajustar la càrrega ramadera segons el tipus de bosc. D’aquesta manera evitarem esgotar els recursos del sòl quan la càrrega és massa alta, o deixar un excés de vegetació quan la càrrega és massa baixa. Podeu consultar més informació aquí sobre les Tipologies de pastura de les principals formacions arbrades de Catalunya.
Per saber si la vostra càrrega ramadera compleix amb el mínim necessari per a la prevenció d’incendis forestals en zones estratègiques, podeu utilitzar la següent calculadora:
Per a una pastura eficient és clau controlar la càrrega instantània, és a dir, el nombre d’animals per unitat de superfície en un moment concret. Per aconseguir-ho, us recomanem mantenir el ramat concentrat en zones petites i d’aquesta manera assegurarem que es consumeix tota la vegetació. Utilitzar tancats perimetrals o virtuals, o bé gossos pastors ajudaran a controlar aquesta càrrega.
Fer estassades mecàniques i/o cremes prescrites amb l’assessorament de bombers o entitats especialitzades, facilita l’accés del ramat a zones on la vegetació és densa, i a la vegada ajudarà a reduir el risc d’incendis.
Us recomanem que en cas de tenir matoll no palatable, és a dir, que no se’l mengin, centreu les estassades en les zones on el matoll impedeix el moviment del ramat o la seva capacitat d’aprofitar els recursos disponibles. Mentre que si el matoll es palatable pel bestiar, us recomanem que en deixeu una part sense estassar per tal de garantir que els animals el pugui continuar aprofitant.
També es convenient que durant una estassada procureu conservar les següents espècies llenyoses ja que són força ben consumides per la majoria de ramats: alzina i roure (tant l’arbrat adult com els rebrots), olivera, aladern i arboç.
Recordeu però que en funció del treball realitzat i de la tipologia forestal, l’oferta farratgera pot ser molt baixa o nul·la durant el primer any.
Quan es fa una estassada, és important portar-hi el ramat tan aviat com sigui possible per evitar que el matoll torni a créixer en excés, cosa que dificultaria el pasturatge i incrementaria el risc d’incendis.
Un pasturatge intens després d’una estassada redueix significativament el creixement del matoll i ajuda a mantenir el sotabosc sota control. A més, per conservar la qualitat nutricional de l’herba i reduir la biomassa herbàcia acumulada és necessari, com a mínim, un pasturatge intens a l’any.
Per això, si l’estassada s’ha fet a la primavera, es recomana pasturar-hi a la tardor. En canvi, si s’ha estassat a la tardor, el bestiar hauria de pasturar-hi abans de l’estiu per evitar l’acumulació de vegetació.
En certs moments de l’any, les pastures mediterrànies poden no ser suficients per mantenir el ramat en bon estat. Si noteu una disminució en la condició corporal dels animals, considereu la possibilitat d’aportar complements alimentaris, com concentrats proteics o blocs minerals.
Podeu consultar aquí la Condició corporal en oví
Assegureu-vos que hi hagi punts d’aigua ben distribuïts a les zones de pastura. Això evitarà que el ramat es concentri només en les zones properes a l’aigua, garantint un aprofitament uniforme de tota la superfície de pastura.
Si les àrees estratègiques queden lluny del corral principal, considereu instal·lar tancats perquè el ramat pernocti a prop. Això permetrà maximitzar el temps de pastura en les zones estratègiques.
Us recomanem realitzar un pasturatge intens de l’estrat herbaci almenys una vegada l’any abans de l’època de màxim risc d’incendis (mesos d’estiu). Això ajudarà a reduir la biomassa herbàcia que pot servir de combustible per als incendis.
La planificació reproductiva del ramat també pot influir en la seva capacitat de pasturar de manera eficient. Els ramats amb sistemes simples de reproducció, és a dir, els d’un part a l’any amb munta natural, són més fàcils d’adaptar a les zones estratègiques.
Amb el suport de:
